Els del Villena és una cançó molt nostra.
No volia fer una cançó neutra sobre els anys d’escola en què tothom s’hi pogués reconèixer. Volia omplir-la dels petits records que van construir aquells anys. Uns anys que comencen a quedar lluny: aviat en farà 30 del nostre últim curs a l’escola, aquell COU del 1997-98.
Alguns han acabat dins la cançó: la Cleo, el “My eye! Beautiful eye!”, les hamburgueses i aquell pobre ratolí…
I molts altres s’han quedat fora: la baixada de la mort, la finestra i l’Iban amb B alta, S’Agaró, l’Alternativa i el CBAN —el Comando Bueno d’Alliberació Nacional— i cent històries més que només necessiten una paraula perquè tornem a tenir dotze anys.
Segurament qui l’escolti no entendrà gairebé res de tot això. Però tindrà els seus propis noms, llocs, bromes i històries.
I potser aquesta és la part més bonica de mirar enrere: descobrir que aquells dies que semblaven dies qualsevol no ho eren. Que mentre jugàvem, rèiem i creixíem sense adonar-nos-en, estàvem construint els records que ens acompanyarien tota la vida.
I que, per molts anys que passin, hi ha una part de nosaltres que sempre continuarà corrent per aquell pati.
Sempre serem els del Villena.
Els del Villena — Albert Hermid
[Verse 1]
Sempre passa igual.
Ens prometém
que aquest cop
no deixarem passar tant de temps.I al final
passen mesos,
passen anys…Xocolata desfeta
i una ensaïmada.I és tornar
al pati del Villena.[Pre-Chorus]
Ara som més.
Molts més.Perquè els que abans
portàvem motxilles,
ara arribem
carregats de criatures.[Chorus]
I EM FA GRÀCIA…perquè encara us veig
amb la bata verda,
els genolls pelats
i la sorra fina.Sempre serem
els del Villena.[Verse 2]
La Gisela
ve de París
i la festa
sempre ve amb ella.Però després
es beu unes cópes
i tots vigilem
que cap pobre desgraciat
acabi sense camisa.L’Eulàlia
encara em deu una disculpa
per aquella puntada
que em va trencar el nas.Jo dic que va ser amor.
Ella diu que exagero.
Segurament
tenim raó tots dos.[Verse 3]
El Santa…Sempre vam dir
que era el doble
del Keanu Reeves.L’únic “Heavy”
que conec
a qui la vida
li va prendre les melenes…
però mai les ganes
de canviar el món.I encara avui,
quan somriu,
continua tenint
la mateixa cara
del Santa de tota la vida.[Verse 4]
La Mercè…ja no recorda les jotes,
després de tants Trívials,
calendaris i segells.Però encara li dec
la cobertura a París
d’aquell “ménage à trois”
a Trocadéro.I el Sergi…
encara té pinta
de base de l’equip.Ara és la seva filla l’estrella,
i el seu fill, que li treu un pam,
sembla un pivot
jugant a fer de davanter.L’Anna…
continua salvant-me
de mi mateix.Abans,
amb els meus embulícs.
Ara…
amb una trucada
a qualsevol hora.[Chorus – repeat]
[Bridge]
La Laura
recorda coses
que ningú més recordaria.Que l’oca es deia Cleo.
Que el clima fred
era a la pàgina deu.I que el Carles
portava croquetes
a les butxaques de la bata,i que a la dutxa cridava:
“My eye!
Beautiful eye!”El Romà, el navegant…
segueix buscant
la sortida d’emergència
abans de seure.I tots respirem tranquils
perquè si algun dia passa res…
ell ja haurà trobat la porta.[Breakdown]
I jo…
també vaig deixar
algun gran hit.“S’escapen les hamburgueses!”
mentre un pobre ratolí
fugia entre les cames.El Xesco…
i aquella pista de patinatge.[Final Chorus]
I EM FA GRÀCIA…perquè encara us veig
amb la bata verda,
els genolls pelats
i la sorra fina.I em fa gràcia…
que després
de tants anys,
de tantes vides,encara siguem
els del…
Villena.